diumenge, 12 de setembre del 2010

Construint l’Espai Euromediterrani de Recerca!

El 4 de novembre de 2008, la ciutat de Barcelona va ser designada seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània (UpM), i aquesta designació situa Barcelona i Catalunya assumint el lideratge d’una entitat que té, entre els seus objectius la creació d’un espai de pau, estabilitat, seguretat i prosperitat compartides.


La Unió per la Mediterrània és un partenariat multilateral integrat pels vint-i-set estats membres de la Unió Europea i els 16 països de les ribes sud i est de la Mediterrània:  Albània, Algèria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Egipte, Israel, Jordània, Líban,  Marroc, Mauritània, Mònaco, Montenegro, l'Autoritat Nacional Palestina, Síria, Tunísia i Turquia.

El mandat del secretariat, encapçalat pel jordà Ahmad Masa’deh des de principis d’any, és de naturalesa tècnica , i els projectes prioritaris a desenvolupar, autèntic nucli de la institució, són els següents:
  • la descontaminació del mediterrani
  • les autopistes terrestres i marítimes
  • la protecció civil
  • les energies alternatives i l'elaboració d'un Pla Solar Mediterrani
  • el desenvolupament empresarial a la regió
  • el desenvolupament de l’Espai Euromediterrani d’Ensenyament Superior i de Recerca (EEESR) i la creació de la Universitat Euromediterrània
En aquesta anotació ens referirem al darrer punt i intentarem explicar en quina situació es troba la construcció de l’EEESR, un objectiu que es va posar de manifest a la Declaració del Caire  (amb l’antecedent del Procés de Catània), després de la conferència de rectors i rectores de les universitats de la UpM celebrada a finals de juny a Barcelona, sota l’impuls de la xarxa internacional d’universitats i institucions d’ensenyament superior (EPUF).

El context és el següent: en els 43 països que integren la UpM hi ha prop de 2.000 universitats, on estudien 27 milions d’estudiants. En el marc de l’EEESR, un dels reptes principals és la mobilitat del personal investigador i dels estudiants. Doncs bé, per afavorir aquest objectiu, les persones responsables dels centres d’educació superior dels 43 països de la Unió per la Mediterrània (UpM) van acordar el següent heptàleg:

1) Encoratjar la comunitat universitària i la comunitat científica a la mobilitat i sol·licitar a les autoritats estatals que habilitin els mitjans econòmics i normatius amb aquesta finalitat, especialment per garantir el reconeixement de crèdits en la tornada de l’estudiant. Es tractaria de fer més flexibles els intercanvis d’estudiants i personal docent  i investigador,  i que entre les universitats de la zona euromediterrània hi hagi un procés àgil i ràpid per a l’acreditació de crèdits per tal que  els estudiants que decideixen anar a fer assignatures en algunes de les universitats de l’àmbit EuroMed puguin acreditar els crèdits que han fet quan tornen a la seva universitat.

2) Crear un Consell Interuniversitari de la UpM, constituït per totes les universitats dels 43 països membres, que tindrà com a missió principal promoure l’Espai Euromediterrani d’Ensenyament Superior i de Recerca, així com dedicar-se a la resolució dels problemes entre les diferents legislacions estatals.

3) Constituir l’Observatori UpM de la recerca i l’educació superior, que contribuirà a la difusió de la recerca científica com a garant de la qualitat, i també serà un instrument de lligam entre les persones acabades de llicenciar i els agents creadors d’ocupació públics i privats.

4) Constituir un portal en línia de les universitats de la UpM que serà una font d’informació i difusió dels programes i convocatòries susceptibles de ser utilitzades per la comunitat universitària. Ha de servir per compartir i intercanviar el coneixement entre professorat, personal investigador i estudiants.

5) Instaurar la lògica de l’avaluació i de la qualitat a l’espai euromediterrani, de manera que s’afavoreixi la coordinació entre les diverses autoritats i agències estatals.

6) Demanar als estats membres de la UpM que realitzin les inversions necessàries amb l’objectiu que les universitats puguin dur a terme la tasca social que se’ls ha confiat: estimular la innovació, l’excel·lència i la complicitat amb la societat del seu entorn. En aquest sentit es fa necessari un compromís clar de la UpM i del FEMIP (Facility for Euro-Mediterranean Investment and Partnership) per finançar les reformes estructurals necessàries amb l’objectiu de permetre la modernització de la zona,  afavorir-ne la competitivitat  i’assolir un ensenyament de qualitat.

7) Constituir la cultura del control a posteriori i augmentar l’autonomia universitària com a eix vertebrador de les noves dinàmiques de la política universitària i de recerca dels estats membres de la UpM. Per avançar cap a un model de comparació entre totes les institucions universitàries, és indispensable retre comptes a posteriori.


 Els responsables dels centres d’ensenyament superior dels 43 països de la UpM

Aquest heptàleg es farà arribar als i les representants ministerials Euromed d’Educació Superior, Recerca i Innovació que es reuniran el proper octubre a Eslovènia. Cal veure amb esperança l’aprovació d’aquest heptàleg i la creació de l’EEESR sota l’impuls de la UpM, ja que des de la conferència de ministres  Euromed del 2007 (que va donar lloc a l’esmentada Declaració del Caire), els avenços cap a la creació d’aquest espai han estat molt febles, tan evident com que la qualitat en la recerca i en la docència és la millor garantia per a desenvolupament econòmic i social de la zona.

 El futur de la UpM

La Mediterrània, zona de marcades asimetries econòmiques, geopolítiques i socioculturals, ha estat una regió fecunda en iniciatives destinades a bastir marcs de cooperació i punts d’encontre, i la UpM es configura com una nova dimensió institucional adaptada a les seves necessitats. Amb empentes i rodolons, i no indiferent a la situació geopolíca que marquen els esdeveniments de l’Orient Mitjà, aquest organisme avança en el seu disseny i consolidació. Sobre el present i el futur de la UpM us recomano la lectura del darrer número (356, estiu 2010) de la publicació L’Europe en formation, editada pel Centre International de Formation Européenne, on la visió és, val a dir, d’un moderat optimisme.

Com dèiem al principi, el cor de la UpM són els seus sis projectes, ambiciosos i amb una vocació d’obtenir resultats tangibles, amb l’objectiu final de transformar radicalment el paisatge de la Mediterrània. En el cas dels àmbits que ens ocupa (universitats i recerca), de moment ja ha estat inaugurada la subseu de la Universitat Euromediterrània a Eslovènia (Piran, 9 de juny de 2008), mentre el Marroc s’ha compromès a acollir la subseu de la riba sud a la ciutat de Fes.  La doble capitalitat de la Universitat Euromediterrània pretén contribuir a donar ple sentit al concepte de diàleg entre cultures, gràcies a la inversió en noves capacitats humanes i intercanvis culturals.

A hores d’ara ja existeixen diversos programes de cooperació en en ensenyament superior: Tempus IV (adreçat a modernitzar l’ensenyament superior de les regions frontereres amb la UE, incloent l’àrea Mediterrània, i amb un abast 2007-2013) i Erasmus Mundus (un programa complementari que promou els intercanvis d’estudiants i professorat entre estats de la UE i altres estats, amb abast 2009-2013), en el marc del que es coneix com a Finestra de Cooperació Exterior. Una bona mostra del grau de cooperació en matèria de recerca que hi ha entre les dues ribes és el portal JOIN-MED, dissenyat des de la Direcció General de la Societat de la Informació de la Comissió Europea i adreçat a aconseguir partenariats de les dues ribes de la Mediterrània per fer recerca en l’àmbit de les TIC sota el paraigua del 7è Programa Marc.

Si bé a Barcelona es van tractar a bastament les qüestions de la promoció de la mobilitat acadèmica i la millora dels mecanismes de control de qualitat, encara resta camp per córrer pel que fa al reconeixement de titulacions i períodes d’estudi amb vista a la creació de titulacions comunes entre les institucions dels països europeus i mediterranis (hi ha un grup de treball en els camps de la medicina i el dret).

La propera cimera Euromediterrània que s’havia de celebrar el 5 de juny tindrà lloc finalment a Barcelona els dies 20 i 21 de novembre. Hi podria assistir el president nord-americà Barack Obama si tenen èxit els esforços que està desplegant la maquinària diplomàtica espanyola. Esperem que serveixi per rellançar la UpM i tots els projectes que impulsa, entre els quals el que afecta la construcció d’un espai euromediterrani en l’àmbit de les universitats i la recerca que és, ara per ara i sota el meu punt de vista, prioritari.
 
Creative Commons License
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.