Una versió cinematogràfica contemporània de Les mil i una nits? En aquesta producció egípcia, el director Yousry Nasrallah fa gala de l'estil compromès i incisiu del seu cinema per retratar amb audàcia la societat egípcia, atacar sense pietat la sempiterna corrupció política del país ("Una classe política podrida engendra una societat podrida", diu un dels personatges) i denunciar l'opressió de la dona en el món àrab.
Particularment destacable m'ha semblat el paper que desenvolupen les dones que protagonitzen la pel·lícula. Darrerament i a causa de la misogínia galopant de la societat egípcia, les dones en el cinema egipci tendeixen a fer de cònjuges fidelíssimes, mares i/o germanes sacrosantes... Objectes de desig que cal protegir i, òbviament, tapar, tutelades per la megaestrella masculina de torn. En el guió de Waheed Hamed els papers es permuten, i són els homes els qui esdevenen objectes de desig. I amb aquesta magistral inversió Hamed pretén que es visualitzi aquesta paradoxa: tot i que majoritàriament les llars egípcies depenen del treball de la dona, la societat pressiona per tal que cada cop es mostrin més submisses.
L'obra té lloc a l'actual ciutat del Caire. Hebba (la impressionant Mona Zakki) i Adham (Mahmoud Hemeida) són una exitosa parella casada i vinculada al periodisme. Ella és una estrella de la pantalla petita i presenta una mena de La nit al dia en versió egípcia en horari de màxima audiència, i amb un estil d'allò més punyent posa contra les cordes els líders governamentals sense miraments. El seu marit és un ferm candidat a dirigir un important rotatiu cairota, i des de dalt és avisat que el seu ascens corre perill si ella no modera la seva agressivitat.
El cas és que ella decideix canviar de terç i passa del periodisme polític al periodisme sociològic des d'un programa on entrevista dones que expliquen les seves vivències i les seves històries subversives (una mena de reality show). L'èxit és aclaparador, però tot i el canvi de format, inevitablement, la política tot ho amara... I el desenllaç és inevitable.
La pel·lícula compta amb l'aval del Premi del Públic del Festival dels Tres Continents i el fet que més de 600.000 persones l'hagin vista a Egipte, tot i la campanya en contra dels integristes, visiblement irritats pel tractament que fa de la condició femenina, l'amor i el sexe. De fet, aquest moviment radical està disposat fins i tot a prohibir Les mil i una nits, fet que ha portat els autors de la pel·lícula a homenatjar aquest tresor de la literatura universal titulant el film Ehky ya Sheherazade (Explica'm un conte, Xahrazad), que a Barcelona ha arribat amb el títol de Mujeres de El Cairo i un cartell anunciador visiblement diferent del de la versió en àrab.
I és que en aquests temps de xoc de civilitzacions i de prohibicionismes per motius varis, una pel·lícula com Mujeres de El Cairo ens ajuda a descobrir el problema des de l'arrel, i en aquest cas amb gran coneixement de causa ja que tant el director com el guionista viuen en aquest context. En aquest sentit, us recomano que completeu la lectura d'aquest article amb una visita al bloc d'Eva Gutiérrez Pardina (La poma daurada), on a banda d'una elaborada crítica trobareu un altre tràiler del film (subtitulat en castellà) i el cartell que promou la pel·lícula a l'Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada