diumenge, 4 de juliol del 2010

Una bona praxi sobre l'ús de Twitter i del web social en situacions d'emergència: els aiguats d'Al-Riyād

Després d'un temps d'inactivitat, torna La mà de Fàtima, i ho fem amb un debat: ha arribat el web social o web 2.0 al món àrab? En aquest article demostrarem com sí, i en alguns casos amb escreix.  A principis de maig la ciutat d’Al-Riyād, la capital d'Aràbia Saudita, va patir unes espectaculars inundacions, i la resposta que des de la xarxa va engegar el col·lectiu ciberactivista de la ciutat va contribuir a pal·liar-ne les conseqüències. En aquest cas concret, la utilització del web social (especialment de Twitter) va servir per ordenar el trànsit, demanar ajuda i, fins i tot, salvar vides.


Vaig ser coneixedor d'aquesta situació perquè, com  a estudiant àrab, sóc seguidor de comptes de twitter en aquesta llengua relacionats amb ús de les TIC i el web social. Com sigui que entre aquests comptes hi ha diverses persones que viuen a Al-Riyād, a principis de maig em va sorprendre la gran activitat que aquests twittaires i els seus seguidors desenvolupaven sobre el que semblava una situació de greu emergència climatològica.

  Imatge de Khaled Al-Khamis. Font: Arab News.
I és que a causa de la poca operativitat de les autoritats, centenars de twittaires es van organitzar per donar la màxima informació sobre les inundacions gràcies al hashtag o canal #riyadhrain. L'objectiu del voluntariat cibernauta era doble:  ajudar les persones  que demanaven ajut des de la xarxa perquè havien quedat bloquejades (i, per tant, salvar vides) i ordenar el trànsit.  


L’eina Twubs informava sobre tots els tweets d'aquest canal (on es podien llegir els  missatges de les persones que havien quedat bloquejades o quins carrers eren intransitables) i la pàgina Riyadhrain.com (generada per un voluntari) feia de bloc, repositori de vídeos i imatges, i també permetia l’accés als tweets del canal #riyadhrain. Una petita empresa va habilitar un espai en el seu web basat en Google Maps que permetia completar sobre un mapa de la ciutat totes les vies i zones anegades (cosa que servia per saber quins carrers eren transitables i quins no i, per tant, ordenar el trànsit), marcant-les en color verd com mostra la següent imatge:
 Font: Arabcrunch.com 
Mitjançant aquest formulari les persones que havien quedat bloquejades podien demanar ajut (calia omplir els camps que demanaven en quin estat es trobaven, la ubicació i el nom), i les persones voluntàries podien donar suport a aquestes persones accedint al següent full de càlcul que recollia les peticions d’ajut. Altres possibilitats d’oferiment com a persones voluntàries eren un grup a Facebook i aquest formulari.
 
La blocosfera saudita, així com el repositori de vídeos Youtube, bullien aquells dies, i van ser molt útils per difondre la notícia, sobretot a causa de la manca d’informació per part dels canals oficials. Per ampliar coneixements sobre la situació viscuda a la capital saudita durant els aiguats d'Al-Riyād, recomano la lectura dels següents blocs:
  • Stranger in this Dunya: una blocaire britànica que viu a Al-Riyād ens explica en aquesta anotació i aquesta altra (en anglès) les seves vivències.
  • ArabCrunch.net: el seu editor, Gaith Saqer, ens mostra en aquesta anotació i sobretot en aquesta altra (una guia en anglès per a cibervoluntaris en cas d’emergències que resumeix molt bé la irrupció del web social en la crisi).
  • Saudi jeans: el periodista Ahmed al-Omran també va escriure un article de lectura molt recomanable. sobre la crisi.
En aquests tres blocs podreu veure imatges, vídeos i un resum de les principals eines emprades. El següent vídeo mostra imatges molt espectaculars:



L'important rotatiu Asharq Al-Awsat es va fer ressò del destacable paper desenvolupat pel web social durant l'emergència (podeu accedir a la traducció automatitzada de Google en català de l'article, un xic matussera però si més no dóna una idea del ressò del web social en aquest cas).
 
Es tracta d'una bona praxi d'ús del web social per combatre una situació d'emergència per una catàstrofe natural. A Catalunya, caldria valorar el paper desenvolupat per la ciberciutadania si es produïssin uns aiguats tan intensos. En el cas de la nevada del passat mes de març, la situació va ser seguida institucionalment a causa de la presència de la nostra Administració en el web social (mitjançant el compte de Twitter d'emergències i els canals #llum i #neucat). 

La Generalitat continua intensificant la seva presència en el web social, com queda palès en l'article La Generalitat de Catalunya i el web social. Aquest fet, conjuntament amb la recent estrena de la pàgina L'aigua en temps real de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya destinada a donar informaxió sobre l'estat de l'aigua a Catalunya, fan preveure que seria la Generalitat qui liderés  la resposta des del web social. En el cas d'Al-Riyād, l'absència total d'una resposta institucional des de la xarxa social va ser la que va provocar que fos la ciutadania qui s'hagués d'autoorganitzar per fer front a l'emergència.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Creative Commons License
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.